El segle XV: a la recerca de la realitat

Com ja sabem, el terme renaixement significa "tornar a néixer" o, fins i tot, més concretament, tornar a viure.
Aquesta concepció va anar prenent força a Itàlia en què la gent quan desitjava i necessitava adorar i admirar un poeta, un artista, comentaven que la seva obra era tan bona com la dels "antics".


Giotto, autor també d'aquesta imatge, va ser un pintor altament admirat, fins al punt de ser exaltat i vist com un autèntic "transmissor" de l'art de l'antiguitat.  En efecte, va ser considerat un mestre que va saber fer renéixer l'art dels antics llatins, de l'antic Laci, és a dir, Roma.
De fet, la idea de renéixer anava estretament lligada a la idea de recuperar la grandesa del que va ser l'Imperi Romà pels italians. 
Els italians miraven amb melangia i nostàlgia el que va ser un passat gloriós, i amb una mitologia que era molt més que un conjunt de llegendes, contes i mites. Era un passat èpic i calia recuperar-lo; calia recuperar l'hegemonia del seu imperi.
La perspectiva primitiva que va començar a emprar Giotto va ser rebuda com una autèntica innovació; un reviure del seu art grandiós i esplèndid. És més, acabaven de recuperar la noblesa de l'art.
Enlloc més d'Itàlia va ser tan ben rebuda aquesta revisió de l'art de l'Antiga Grècia i Roma. Florència es va convertir, gradualment, en la capital d'aquest nou i retrobat art, i va acollir una sèrie d'artistes innovadors i molt potents.
Durant les primeres dècades del s.XV aquest grup d'artistes va posar els fonaments de l'art Modern, i va assentar les bases d'un art poderós que es va guiar pel mecenatge i l'antropocentrisme.





Els italians del segle XVcreien fermament que la ciència, l'art i la cultura havien florit en el si del seu passat, bressol de la seva cultura,  i que aquesta va quedar destrossada pels bàrbars del Nord ( durant les anomenades invasions bàrbares). Per aquest motiu, es veien hereus del llegat dels seus avantpassats i els pertocava fer-lo reviure.



No hay comentarios:

Publicar un comentario