Vestits per seduir i transmetre els nous valors

detail clothes.jpg
Com ja hem comentat, per primera vegada des de l’Edat Mitjana, l’home del Renaixement sent la necessitat de definir la seva identitat perquè pren consciència que la seva època és diferent de les anteriors. Hi ha una voluntat de formar part de la història i del temps, i deixar-hi petja.
D’altra banda, el món deixa de ser un univers fix, immutable, i inamovible, amb veritats absolutes i universals. Ara es produeixen canvis, i la consciència col·lectiva que es pot transformar la societat es va formant.
Són moments també en què els homes i dones del Renaixement se senten més lliures i trenquen les cadenes del passat amb una església i religió omnipresent que només infundava por, domini i restriccions.
Es descobreixen així infinites possibilitats d’acció i de canvi. I aquestes possibilitats són pertot arreu, en les arts i també esclar, en el sector de  la indumentària.
En efecte, ja a l’inici del segle XV es consolida una burgesia que, sempre que en té l’oportunitat, trenca les barreres gremials i afirma nous valors com el desig de fer-se ric, l’esperit d’empresa, l’esperit d’evolució, de conquesta. En definitiva, una burgesia que dóna molta importància a la producció i que fa recerca constant de nous mercats, noves vies de negoci per estendre’s més.
Aquest inici de la producció capitalista té un caràcter revolucionari als inicis del Renaixement a la ciutat estat Florència. Hi ha constants lluites que es remunten al segle XII entre diferents estrats de burgesos.
Els poderosos gremis tèxtils, en especial el de la llana, comencen a fer produccions a gran escala que, gradualment, superaran la producció artesanal.
A conseqüència d’això, els treballadors es proleratitzen i s’acumula el capital. Aquest procés té un moment culminant quan nou mil treballadors del ram, l’any 1378, es rebel.len i formen el seu propi gremi, en col.laboració directe amb el poder ciutadà.
tailors renaissance.jpg
Anglaterra circa 1400-1500
La nova burgesia a poc a poc és el motor d’establir nous valors que trenquen amb el marc social fins aleshores.
  • La pobresa és considerada l’origen de tots els mals i s’ha d’evitar com sigui possible. Ara l’objectiu és enriquir-se en la mesura de possible, a través de la producció constant, inifinita, que és transformadora i font de canvis. Els Renaixentistes comprenen que res és permanent i estable.
  • L’home de l’home Modern ha de ser dinàmic, precisament, per fer front a un món i una societat sotmesos als canvis constants. La filosofia d’Heràclit es fa més que patent.
  • La perfecció ja no és una norma absoluta, perquè una societat que canvia sovint, només hi ha lloc per a la recerca de la perfecció.
  • Individualisme, antropocentrisme i natura: les relacions dels ciutadans amb la societat també esdevenen dinàmiques. Ara el domini i les relacions feudals s’han trencat, els homes i les dones dels nous temps són lliures i amos dels seus destins. Es trenca també amb el determinisme de néixer dins un estament, classe social que et marca i impedeix una evolució. En tant que éssers lliures, els homes moderns, prenen decisions i accions per evolucionar. El seu destí només depèn d’ells.
  • Per això, el domini sobre la vida d’un mateix és el que desemboca en l’individualisme del Renaixement. Es valora l’individu que és capaç de deixar empremta en el nou món, i que es fa a si mateix. Així mateix, l'individualisme també troba sortida en l'admiració de l'Antiguitat en què es va donar ja un profunt antropocentrisme, en especial a l'Antiga Grècia.
  • Durant el Renaixement el pensament es desplaça de la religió a la natura, que envolta l’home i que es pot conquerir. El mateix procés de què parlàvem de la producció industrial que inicia la burgesia facilita una visió d’una natura de la que els humans en poden extreure benefici. Fet que també portarà a investigar més sobre la natura, les seves possibilitats i, a la llarga, a un pensament científic.
  • En termes generals es pot afirmar que el Renaixement significa, per primera vegada, l’elaboració de valors de la ideologia de la burgesia com l’humanisme que s’inicia de la mà, juntament amb la idea d’aconseguir el poder.
  • Per últim, cal tenir present, que el Renaixement no només es produeix a la ciutat-estat de Florència, i a Itàlia per extensió. Sinó que es dóna arreu d’Europa de manera semblant. Tot i que la seva evolució varia d’unes zones a unes altres.
  • Al llarg del segle XV comença la mort dels valors medievals, i Occident veu néixer una nova societat. A tot això cal també sumar-hi l’impacte psicològic i econòmic que prové de les noves rutes comercials i per tant, el contacte amb d’altres cultures, els descobriments.


A més a més, igualment a Itàlia es començaven a escriure els primers tractats en què hi havia indicis d’una incipient cirurgia estètica. Els homes i dones d’aquest període aspiraven a ser ta esvelts i allargats com fos possible, llargs colls, i una silueta ben prima.
Així com aquelles persones que fossin massa petites o baixetes eren considerades deformes.
Podem parlar del Renaixement com un punt d’inflexió que marca un gir important sense precedents, sobretot des del 1300 al 1600. Un procés que es donen canvis al llarg d’aquests segles i s’assenten les bases pel que coneixem avui en dia com la moda, o el poder de la indumentària. Que, en definitiva, ens han portat a on som ara, i fins i tot, als tres o quatre gustos que ens dominen a l’hora de vestir-nos.
Ghirlandaio Workshop Portrait of a young woman  36.2 x 25.4 cm .jpg
Domenico Ghirlandaio, “Retrat d’una dama”



El llenguatge de la indumentària
De fet, és just en aquesta època de l’art modern que s’escriu el primer llibre sobre roba, moda o tendències i que ens ha servit com a document i arxiu per entendre l’evolució de la indumentària i costums de manera més completa, Klaidungsbüchlein ( El llibre de la roba / Book of Clothes). Actualment es troba en un petit museu de Brunswick.
Matthäus Schwarz ( 1497 - c.1574)


Teles, teixits, encoixinats, brodats i el que s’anomena el quilting, van començar a ser imprescindibles i a ser peces clau de consum, atracció, status i intercanvi de béns entre països veïns. En un procés, com ja s’ha dit, sense precedents.
Els sastres treballaven amb nous materials per primera vegada i noves tècniques de tall  i en sèrie ( com ja s’ha dit).
Es buscava, sobretot, enmarcar la figura, i que s’adaptés més a la forma original del cos. No pas amagant el cos, sinó que per primera vegada “ s'intentava que el cos parlés a través del vestit”.  


Els marxants i comerciants en les corts i ciutats van agafar el gust per comprar accessoris, barrets, bolsos, bosses, guants i parts de decoració pels cabells…( barbes, trenes) A la vegada que els miralls entraven a les cases i el seu ús es feia popular, cosa que va anar conferint cada cop més importància a l’autoimatge i al concepte de com “ens perceben els altres”.
Titian_-_Venus_with_a_Mirror_-_Google_Art_Project.jpg
Tiziano
Titian woman with a mirror.jpg
Tiziano
A més a més, els artistes pintaven la figura humana a una escala real, també fins ara, mai vista. No només això, sinó que aquests retrats, plens de detall, circulaven arreu gràcies a la varietat de mides, i formes i suports ( medalló, sobre fusta, sobre tela, i per tant, es podien transportar a diferència del fresc sobre la paret). D’aquesta manera, la informació sobre diferents tendències de vestuari viatjava arreu de les ciutats-estats i creuava fronteres.


Vestits per impressionar


L’expansió del consum i en especial, un nou món, visual, va començar a condicionar i a fer aparèixer, doncs,  noves maneres de sentir. Així com el marcat antropocentrisme, molt present al Renaixement, que propicia una investigació constant cap a una auto imatge i una expressió de la personalitat.
Ho trobem en les bosses en forma de cor dels homes, en les trenes falses de les dones o en les mitges de seda vermelles pels nois joves. Ara ens poden semblar peces excèntriques. Malgrat tot, en aquell moment contenien el missatge ben clar: d’autoestima, atractiu eròtic, o el posicionament social. Sembla evident avui en dia, i ens resulta ben familiar;  però en aquelles èpoques tot just començava a socialitzar-se la idea del vestit com el vehicle per transmetre els aspectes que conformen la dimensió personal i els nous valors de què hem fet esment abans.
També en aquesta nova era, el mot moda va ser encunyat i adaptat del llatí a l’italià per tal de definir de manera més precisa la concepció que el vestir segons les tendències del moment en oposició al costumme, que denotava uns costums més estables en relació a la indumentària.